28 de juny 2009

Amor vegetal (113è joc literari de 'Tens un...')

Ja fa uns dies que en Jesús Tibau ens va proposar un nou joc literari. Aquest cop, es tractava de fer un breu relat (mínim de 60 paraules, sense màxim) a partir de la imatge que acompanya aquest apunt i amb una condició ben particular: no es podia utilitzar la lletra i. No cal dir que la dificultat de la proposta era gran (i sinó, observeu quantes is porto escrites en només quatre ratlles). Tot i això, al final he trobat temps per fer un breu escrit, centrat sobretot en les verdures, més que no pas en la bicicleta (potser perquè m'agraden més els petits detalls que les imatges principals...). Bé, sense més preàmbuls, us deixo amb la imatge d'en Jesús i el relat:

Pedaleja amb força per tal de no fer tard, ha de ser al restaurant a les set. Abans, ha passat per l'hort urbà (que conrea de manera poc legal), per arrencar unes quantes verdures. El seu cap, el xef del Temporada, les vol per preparar el menú del vespre. Porta dos cabassos ben plens: un davant, que conté un esplet de verdures; l'altre al darrere, curull de pomes. Pedaleja veloç, vol ser puntual.


Mentrestant, en el cabàs de davant, una pastanaga tremola de por. On ens duen?, demana preocupada. D'entrada, no rep cap resposta, totes les altres verdures romanen callades. Una patata s'encomana d'aquest horror que ha començat a aflorar en la pastanaga: ella tampoc sap on van. Un dels  cogombres comenta que potser els porten de vacances, ara que a l'hort ja començava a fer massa calor. Tothom dubta, no pot ser cert, les verdures no fan vacances. Un tomàquet rodanxó, que porta una estona observant aquella esvelta forma taronja, s'apropa a ella per reconfortar-la. L'abraça com només ho pot fer un tomàquet mentre la pastanaga es relaxa. Durant tot el trajecte que queda, les dues verdures resten juntes, parlant de moltes coses, sense pensar massa en el terme del trajecte, regalant-se una estona xalesta...


L'home que pedaleja de forma tenaç aparca davant del restaurant. Les set en punt. El xef ja l'espera amb ganes. Agafa els cabassos per posar-los sobre el marbre. Les verdures es remouen, expectants Què passarà, ara? Una mà agafa la patata... zas, zas, zas... el xef l'esquartera davant dels ulls estupefactes de les seves companyes. La pastanaga comença a bramar. El tomàquet, fent el cor fort, prova de calmar-la. Ara és el torn del cogombre... zas... l'han tallat en dos trossos per després ofegar-lo en una olla que bull a foc fort. Encara el senten esgargamellar-se quan, a la tercera escomesa manual, el xef agafa la pobra pastanaga: ajuda'm!, exclama tot llançant unes llambregades fugaces al tomàquet. Zas, zas, zas, zas, zas, zas, zas... l'ha feta a trossos. Després, la llança sobre l'escarola que reposa en un dels plats. El xef s'atura un moment, encara falta alguna cosa. Observa el cabàs, agafa el tomàquet... zas, zas, zas... l'ha desmembrat com només pot desmembrar-se un tomàquet. Lentament, el xef fa ploure les restes del tomàquet per sobre l'escarola, tal com ha fet amb la pastanaga. Aquest darrer gest permet a les dues verdures passar juntes el tràngol de la mort.

13 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Moltes gràcies. Fantàstic. Què llarg!

assumpta ha dit...

ÉS GENIAL !!!!
NOI, ES BEN VERITAT QUE LES COSES BONES ES FAN ESPERAR !!!

T'HO ESCRIC EN MAJÚSCULES PER QUE CREC QUE AQUEST POST S'HO MEREIX.

HO REPETEIXO, GENIAAAAAAAAAAAAAAAAAL!

Gràcies per aquesta bona estona. No deixis d'escriure relats. Si us plau!
;)

Carme Rosanas ha dit...

Molt bo i molt llarg... que sense i ja té mèrit, eh?

Si el teu relat ja és un regal... a sobre n'he trobat un altre: un regal dins d'un regal. La paraula xalesta que no coneixia i l'he hagut de buscar.

Gràcies Ma-Poc. Ets genial!

bajoqueta ha dit...

Jolin ets un artista! Un bon conte de veritat!

Però pobretes verduretes snif, m'han fet peneta.

Assumpta ha dit...

Uaaaaaaaaau!!!! En saps un munt!! Ets un artista!! :-)) Et felicito!!

Però és trist, eh? A mi també m'han fet llàstima les verduretes... No podria ser un mal son i que ara es despertessin i fossin molt felices? :-))

Mira "mal son" no porta cap "I" :-))

Anònim ha dit...

Són molt divertits els llibres-escrits-relats amb una restricció com aquesta (Perec al cap!) i aguditzen l'enginy, a mi m'encanten. Barcelona

òscar ha dit...

un tros de relat que supera amb nota la desiïtzació. jo no m'hi veig capaç

Ma-Poc ha dit...

Jesús: De res, com sempre. Aquesta vegada he aprofitat que no hi havia límit de paraules ;)

-assumpta-: MOLTES GRÀCIES!!!

Carme: Gràcies. Sempre va bé conèixer noves paraules, oi?

bajoqueta: Gràcies també ;)! Sí, la història de les verdures és una mica trista...

Assumpta: Gràcies! Com dius, podria ser un malson, però diria que no ho era...

Anònim/Barcelona: I tant! Són divertits i, a vegades, complicats!

Òscar: Gràcies! La desiïtzació, era difícil, però segur que si ho provessis ho faries de conya ;)

defeltre ha dit...

Quina passada! Felcitats!

Ma-Poc ha dit...

Defeltre: Benvingut al 'Mots emblocats' i moltes gràcies pel teu comentari! :)

Els del PiT ha dit...

Molt rebé noi!
M'alço i aplaudeixo a mans obertes aquesta demostració de com es prepara una bona amanida amb les paraules.
Bravo!
:-)

Ma-Poc ha dit...

Els del PiT: jajaja una amanida sense is!!!! :)

Anònim ha dit...

I've learn some just right stuff here. Definitely price bookmarking for revisiting. I wonder how a lot effort you set to create such a fantastic informative website.

Look into my web page compare convection ovens and regular ovens