Esteranyinar

Com molts diumenges quedes atrapat a l'autopista ja que s'ha format una caravana típica d'operació tornada. Cansat de conduir a velocitat de cargol, decideixes parar a una àrea de servei per fer un cafè. Per passar l'estona obres el llibre que portes a sobre i l'encetes. No pot ser més adient: es tracta de la novel·la Àrea de servei de Lluís-Anton Baulenas. Comences (Quan va tornar a Barcelona, tothom hi clavava els ulls) i a l'onzena línia la paraula t'assalta: sa mare estava esteranyinant, llegeixes. Esteranyinar, paraula complexa i simple. Mai abans no l'havies sentit però no necessites cap diccionari per saber el seu significat. Sovint et passa amb moltes paraules: no saps que existeixen però un bon dia... plaf! la veus en algun text i de seguida saps què vol dir. T'hi ajuda el fet que sigui una paraula derivada. Esteranyinares, esteranyines i esteranyinaràs perquè no tens dona de fer feines. I ja no pots avançar amb la lectura perquè els pensaments se't bifurquen com una teranyina (que ningú no t'esteranyina) i et porten a pensar en un dels teus herois preferits, l'Spiderman. I de l'home aranya, el teu pensament passa a les parets on s'enfila i d'aquí als sostres i dels sostres al teu sostre, el de casa. I llavors t'agafen les presses: el sostre té alguna teranyina, qui l'haurà d'esteranyinar? l'esteranyinador que l'esteranyini...

Aquest no esteranyinava, precisament:

(La imatge del post s'ha obtingut d'aquí).