Homenatge a les Desdefinicions

En Jesús Tibau de Tens un racó dalt del món, que fa poc va celebrar el 100è joc literari, celebra ara les 100 desdefinicions. La veritat és que són construccions molt enginyoses, sovint divertides i que m'agraden especialment.

Així que he decidit fer-li un petit homenatge per celebrar aquesta efemèride i he desdefinit quatre paraules que formen part del nom del seu blog:

Tens: Beguda que conté teïna i que és força tibant.

RAC0: Emissora de radio que precedeix a RAC1.

dALT(A): Una lletra de gran alçada.

mON?: El món perdut.

Tens un e-mail...

Si sou dels que bona part de la vostra feina la feu per correu electrònic us haureu adonat de l'incipient ús de dos anglicismes: FYI i ASAP, que són els acrònims en anglès de Per al vostre coneixement i Tan aviat com sigui possible. Als Estats Units ja fa molt temps que s'utilitzen en les cadenes de correus reenviats, però aquí són relativament nous.

De sempre que s'ha escrit això del 'Tan aviat com sigui possible', però així tal qual, en català. Ara, però, sembla que per economia o racionament lèxic s'estan introduint aquests acrònims. I és així com acabes rebent un correu del tipus RE: i on de cos del missatge hi ha només un FYI i un seguit de correus adjunts. 

Avui n'he rebut un que m'ha fet gràcia perquè ha anat un pas més enllà: ha lexicalitzat un d'aquests acrònims (ha passat com amb sida, làser o radar, tots ells acrònims d'origen). Doncs bé, el correu deia: Has vist quants Asaps que m'ha enviat en XXX aquesta setmana? No he pogut acabar-ho tot!. I m'ha fet pensar que, arribats en aquest punt, aquests conceptes mereixen ser considerats neologismes d'avui.

La imatge d'aquest post l'he obtingut d'aquí.

Les llibretes

Des de fa força temps acostumo a portar a la bossa (o a la bandolera) una petita llibreta que és molt útil. Algunes vegades hi anoto dates límit (sobretot pels tràmits burocràtics o els viatges); d'altres, adreces o telèfons que em passen, o trobo, i que necessito; també és útil per a apuntar-hi títols de llibres que veig en alguna llibreria i que penso que algun cop hauré de llegir. A més d'aquestes qüestions més funcionals, la llibreta també em fa servei per a escriure aquelles paraules que vaig trobant per aquí i per allà i que em criden l'atenció. I no només paraules, sinó també frases, noms estranys... I idees per fer algun apunt o relat, és clar.

En aquests moments tinc dues llibretes: una d'anelles i quadrets i l'altra ratllada i amb una goma que fa les funcions de tanca. Certament, no tenen cap ordre intern. Hi ha alguns fulls que tenen moltes coses anotades i d'altres (per allà al mig) que estan completament en blanc. A mi m'agrada pensar que és un caos organitzat.

Un parell de curiositats finals. Primera: tot i que les llibretes encara tenen molts fulls per encetar, no sé com ho faig però les tinc farcides de papers solts arrencats d'altres llocs. Segona: tot i que sempre tinc cura d'agafar la llibreta quan canvio de bossa, bandolera o motxilla, sovint m'adono, quan em disposo a anotar alguna cosa, que amb les presses m'he oblidat el bolígraf a casa.

Prelibar

Saps que les paraules curioses, oblidades o que t'ajuden a reflexionar una mica et poden assaltar en qualsevol moment i per qualsevol banda: ja sigui consultant un diccionari, enmig d'una conversa, en un restaurant, de forma inesperada o de moltes altres maneres. Tot i això, també saps que el més probable és que se t'apareguin mentre llegeixes un llibre. Saps tot això, però no ho penses fins que no topes amb una altra paraula engabiada en una frase d'un llibre de Saramago (Assaig sobre la ceguesa): Repenjada al seient, prelibava ja, si se'm permet el terme, les diferents i múltiples sensacions... Prelibar. 

Pel context ja has intuït a què es pot referir i el diccionari (sempre diligent) t'ho confirma. Però en lloc de continuar amb la lectura, t'atures un moment i penses que prelibar es deu composar del prefix pre- i el verb libar. I que si pre- anuncia una activitat anterior i prelibar és gaudir de forma anticipada, libar ha de significar gaudir. I, en certa manera, és així: la definició del diccionari et diu que libar és beure un glopet de vi de licor, etc. o xuclar suaument una cosa... Bé, gaudir en certa manera, almenys per la primera accepció. I abans de tancar el diccionari encara detectes que existeix un últim significat: fer una libació. Per sortir dels molts dubtes que ja tens creats, vas a buscar què és una libació (que evidentment és l'acció que es desprèn del verb libar) però... descobreixes que una libació és també un acte ritual que consisteix a vessar, damunt d'un altar, a terra o sobre la víctima d'un sacrifici, vi, mel, llet o algun altre líquid en honor d'una divinitat. 

Et preguntes com pots haver acabat pensant sobre rituals a partir del prelibar, però ja fa temps que tens clar que una paraula en porta a una altra i a una altra i... Arribats a la libació, i tot i que es tracti d'un sacrifici no sagnant, ja no gaudeixes amb el mot i això que quan l'has trobat has tingut una prelibació ben particular.

La imatge d'aquest apunt correspon a una libació i l'has obtingut d'aquí.

Col·laboració amb el 100è joc literari

Fa uns dies que apareix anunciat a tota una sèrie de blocs:

El bloc Tens un racó dalt del món arriba al seu 100è joc literari i, per celebrar-ho, som molts els blocs que ens hem unit al joc. Jo hi col·laboro amb el següent text:

Primer els colors.

 Després els humans.

Així és com normalment veig les coses.

O almenys ho intento.

* VET AQUÍ UN PETIT FET *

Et moriràs.

Es tracta del fragment inicial d'un llibre que heu d'endevinar. Per a facilitar-vos la feina us dono una pista. L'autor té aquesta cara:

I ha nascut en aquest país: 

Trobareu les instruccions exactes per a participar en aquest enllaç . Ja us avanço que no heu d'escriure la resposta en un comentari a aquest apunt, sinó seguir les instruccions.

Entre totes les persones que hi participin, en Jesús Tibau sortejarà una sèrie de premis.

Afegit el dia 1 d'abril de 2009: Voleu saber la solució? Segui la pista d'aquest enllaç!

La venjança del bandoler

La venjança del bandoler, de Martí Gironell, narra la història d’en Boquica, un traginer de Besalú que les circumstàncies el porten a esdevenir un dels bandolers més temuts de l’època, primer aliat dels patriotes contra la invasió napoleònica; més tard el seu grup esdevé un escamot de miquelets, col·laboradors dels francesos.

Llegint aquest llibre m’ha passat el contrari del que em va passar llegint Retorn amarg. En aquest cas, ens trobem davant d’una història que enganxa i que té un ritme narratiu alt. En canvi, però, l’estructura i el lèxic no són tan rics ni tan punyents com ho és la història i, en alguns paràgrafs, he tingut la sensació que no estaven del tot ben teixits.

L’any passat vaig llegir El pont dels jueus (del mateix autor) i ja vaig tenir aquesta mateixa sensació. Cal dir que s’observa una millora important en la tècnica literària de Martí Gironell si comparem La llegenda del bandoler amb el seu primer llibre, però per mi encara hi ha alguna cosa que trontolla. En resum, el llibre no emociona ni és profund però si el llegiu passareu una molt bona estona i aprendreu moltes coses (les descripcions de la vida de l’època són molt acurades i informatives). 

El nas de l'alegria (99è joc literari de 'tens...')

Ahir en Jesús ens proposava un nou joc literari (i ja en porta 99, a tocar de l'esperat número 100) de tipus creatiu. Es tracta de confeccionar un relat breu a partir d'una anècdota que ens va explicar fa uns dies al seu blog. L'home del nas de pallasso. Per què porta el nas? Aquí teniu la meva proposta:

Quan el camioner entra a casa troba una breu nota: "Hem acabat". Dues paraules que ell es veia a venir però que no per això són menys doloroses. Comença, doncs, a fer les maletes i a remenar les caixes de les golfes quan, entre un munt de coses ja inservibles, emergeix un nas vermell de pallasso. De seguida recorda el dia que el seu avi li va regalar. Ell tenia 10 anys i volia un Scalextric però va rebre un simple nas, boterut i vell. El seu avi, intentant animar-lo, li va explicar la història d'aquell objecte: "aquest és un nas màgic, està impregnat de tota l'alegria que el teu besavi, un gran pallasso de circ, va repartir durant dècades. Si mai et sents trist només posar-te'l el somriure et tornarà". Mai no va creure en aquelles propietats, però ara que torna a encarar-se amb l'objecte, amarat del dolor de la ruptura i embriagat pels records, decideix posar-se per primer cop el nas. Vol creure que l'alegria pot tornar. I ara viatja amb el nas de pallasso, mentre un mig somriure comença a aflorar-li a la cara.

Llegim?

Fa uns dies uns companys meus de professió debatien sobre el fet literari. Una de les seves conclusions era que ara es llegeix menys. Potser perquè ja estic cansat d'aquest debat, o per polemitzar una mica, els vaig fer alguns comentaris.

Que llegim menys? Que llegim menys que quan? Que fa 100 anys quan una gran part de la població era analfabeta? Que a l'edat mitjana quan llegir era un plaer exclusiu? Que a l'època clàssica? 

I és que les estadístiques sobre els hàbits de lectura són relativament recents. La primera de l'idescat data de l'any 1986. A més, probablement actualment estem vivint una de les èpoques més lectores de la història. Disposem d'una quantitat immensa de textos per llegir que són a l'abast de tothom: llibres, revistes, diaris, còmics, blocs, internet en general, jocs, etc. Potser l'afirmació que volien fer els meus companys era que ara es llegeixen pocs llibres, o poca literatura. Tot i així, tot depèn de què considerem poc i de què considerem llegir literatura. Què en penseu?

Els catalans arreu

Segur que això que comentaré us ha passat a tots vosaltres. Per molt lluny que marxeu de viatge sempre heu acabat trobant algú que parla català. A mi m'ha passat: des de Washington a Buenos Aires, des de Sicília a Londres, a tot arreu on m'he escapat he sentit parlar en català. Estàs menjant tranquil·lament un bagel a Nova York i sents que algú comenta alguna cosa sobre el Barça, estàs fent cua al Vaticà i escoltes una conversa sobre València, estàs dalt de la Torre Eiffel i t'arriba a les orelles l'article salat...

Avui és el quart dia que sóc a Berlín i en els tres anteriors he sentit parlar en català: dins d'un museu, pel carrer i en un autobús. Els catalans, doncs, devem ser viatgers de mena i per això, anem on anem, ens acabem trobant. 

Una tirada de Boggle (5)

Ja ha arribat una nova tirada de Boggle. Com sempre, abans us faré un resum de l'anterior tirada. Entre tots vau trobar 26 paraules de més de dues lletres:

blau, blai, blat, bleda, blet, buda, cub, cul, culet, dat, dau, dia, dial, dic, duc, dut, godí, jau, oda, odi, tel, tela, teu, vida, vidu, vídua

Fantàstic!

Ara us deixo una nova tirada amb les lletres del dret i el comptador de temps:

Salsar

Entres al restaurant amb molta gana. T'asseus tranquil·lament en una taula petita però acollidora i la primera cosa que et sorprèn és que la carta està escrita només en català. No t'hauria de sorprendre, però és un fet cada cop menys habitual i, per això, ho fa. El cambrer, diligent i amable, també se t'adreça en català i això ja et sembla extraordinari. Demanes. De segon, bacallà amb salsa de mel i mandarines. Esperes aquest plat amb fruïció. Quan arriba el bacallà, l'acompanya un recipient amb la salsa i una nova sorpresa: Aquí té el bacallà i la salsera per tal que el salsegi vostè mateix, et diu el cambrer. Et quedes sense paraules, a punt d'aixecar-te i aplaudir. Tens un moment de dubte ja que creus que el verb salsejar no és normatiu i que de posar salsa se'n diu salsar (que s'assembla força a salar, però és ben diferent!). Jo salso, tu salses, ell salsa... de mel i mandarines!. Però davant d'aquella demostració inaudita de domini de la terminologia del món de la restauració, no t'atreveixes a portar-li la contrària i penses que salsejar deu ser una forma adaptada. Adaptada pel cambrer, és clar. Després de dinar i amb el bacallà salsat fent la digestió, arribes a casa i confirmes el que et temies. Se'n diu salsar, no salsejar. Tanmateix, has de reconèixer que a pesar d'això t'has quedat ben parat amb la frase del cambrer.

La imatge del post ha sortir d'aquí.

L'anagrama del Mots...

A vegades la memòria té aquestes coses. Fa uns dies, mentre resolia l'anagrama d'un dels jocs literaris del mes de febrer de tens un racó dalt del món em va venir al cap un apunt del bloc La iaia té caspa en què proposava als blocaires de fer un anagrama amb les lletres del nom del seu bloc. En aquell moment jo no tenia bloc i, per tant, no vaig fer res. Però l'apunt va quedar en algun raconet de la memòria i ha acabat aflorant.

Així que m'he posat a construir anagrames. La veritat és que he tingut una sort desigual. Molts dels anagrames no eren més que una suma de mots sense sentit. Però n'he aprofitat dos.

1. Blat és com most (i ja em direu què tenen a veure els cereals i el raïm).
   
2. També sóc molts.

Aquest darrer anagrama m'agrada especialment. No descriu cap tipus de trastorn de la personalitat múltiple, sinó que dóna a entendre què poden ser els blocs. Un bloc pot ser molta gent, no només el seu autor sinó també els seus seguidors, les persones que deixen algun comentari i també el lector passavolant i anònim.